dimarts, 12 de novembre de 2013

Coves de Can Nadal (Vilanova del Vallès, Vallès Oriental)



 
Cova nº 1 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra

Presentem tres petites cavitats artificials excavades en granit. Es tracta d'uns possibles ermitoris que han estat reutilitzats fins a temps recents.




La primera notícia sobre aquestes coves ens la dóna Francesc Carreras (1), que visità les coves el 27-9-1909, que les qualifica com a sepultures cristianes: "No dubtem en calificar aquella antiga construcció, de remota sepultura cristiana, segurament del temps en que s'acostumà obrirles en la penya viva, a imitació del sepulcre de nostre Redemptor." Al seu treball inclou una topografia de la cova nº 2.





Els eremites de Céllecs es poden situar a l'època carolíngia, amb una finalitat possiblement repobladora i evangelitzadora. Malgrat tot, degut a la manca de restes arqueològiques també es poden situar des de l'antiguitat tardana a l’època carolingia (s.IV al X.) (2)



Posteriorment van ser excavades l'any 1951 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt (3). Els resultats, força minsos, foren els següents:

- Cova nº 1: "Petites restes d'esquelets  i diversos fragments cd ceràmica força identificables" i "tres puntes de sageta, amb peduncle i aletes"

- Cova nº 2: "Tres fragments de ceràmica grollera" i "dos fragments de sílex atípic i un fragment de ganivet de 3 centímetres de llargada, de color blanquinós"

- Cova nº 3: "Set trossets de ceràmica grollera de la coneguda per la <de les coves>, tres fragments de sílex atípic d'entre un tres centímetres i força restes d'ossaments de diferents animals de no gaire anys enrere" i "Un parell de fragments de ceràmica eneolítica, un fragment de ganivet que no arribava als quatre centímetres, de color blanc, i dos fragments de crani humà"


Coordenades (UTM31N ETRS89):
               X: 443393
               Y: 4599737
               Z: 343 m
Terreny: Granit
Situació: Del coll de Sant Bartomeu (per on passa la carretera que uneix la Roca amb Òrrius) prendrem la pista que transcorre pel vessant oriental del massís de Cèllecs. Més endavant prendrem el trencall a la dreta que transcorre per vessant meridional. Una vegada passat Can Pei, ja a peu, anirem a buscar la carena de la serra de Can Nadal. Just al punt més alt de la serra hi ha un dipòsit d'aigua. Prenent-lo com a referència, davallarem el vessant cap el SO i en cosa de 60 m trobarem la cova de l'Ermità, al peu d'unes roques característiques.



Cova nº 1 de Can Nadal (o cova de l'Escarpat) 
Situació: Es troba 50 m més a l'E i a la mateixa cota, també sota unes roques que destaquen al paisatge.
Descripció: Es tracta d'una cambra megalítica formada per una petita cavitat de forma abalmada  de 2,50 x 2 m i una alçada que no supera els 1,5 m. Davant hi ha una llosa que podria haver servit per a tancar l'entrada.

Cova nº 1 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra
Cova nº 1 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra


Cova nº 2 de Can Nadal (o cova de l'Ermità, o cova del Greny)
Descripció: Una entrada de forma quadrangular dóna pas a una saleta ovalada de 4,50 x 2 m i una alçada d'1,5 m.


Cova nº 2 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra
Cova nº 2 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra
Cova nº 2 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra



Cova nº 3 de Can Nadal (o cova Fonda, o cova de la Gruta) 
Situació: La cova Fonda, més amagada, es troba vessant avall. Aproximadament a uns 50 m al SSE de la cova de l'Ermità.
Descripció: Una entrada en rampa i amb el sostre baix, dóna pas a una cambra arrodonida de 4'50 x 2'50 y una alçada d'1,5 m.

Cova nº 3 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra
Cova nº 3 de Can Nadal. Foto.: F.X. Samarra



Bibliografia
(1) CARRERAS, F. (1909).- "Primitius seculcres cristians a Cèllechs" Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (5):199-202
(2) Maresme Medieval. Bloc d'en Quim Graupera
(3) UBACH, P. (1994).- Memòries etno-arqueològiques: 6.000 anys d'història en el Maresme: Vilassar de Dalt: 1934-199
(4) La mirada de l'òliba


Han participat:

- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)