divendres, 15 d’agost del 2014

La bauma dels Trabucaires i la Pedra dels Trabucaires. Seva (Osona)


Coordenades (UTM-ED50): 
         X= 443309 
         Y= 4633968 
         Z= 723  

Localització: 
La bauma es troba als sots de Can Moreu, a uns 3,5 km al NE de Seva. Per arribar-hi, partint de Seva seguirem la carretera direcció Viladrau. Una vegada arribats al trencall que mena a Taradell, seguirem aquest, cosa de mig km, lloc on surt una pista a mà esquerra. La seguirem una estona fins que l’abandonarem per a pujar cap a la Creu de Pedra. Prop d’aquí, surt un corriol descendent direcció SW que ens aproparà a la bauma, situada a un cinglet que queda a l’esquerra del corriol. 

Descripció: 
La bauma es troba penjada al mig d’un cingle de gres vermellós de 6 metres d’alçada. Per a pujar-hi, hi ha un tronc amb travessers de fusta a manera d’escala que supera un desnivell d'encara no 3 m. L’escala va ser posada fa temps pel Centre Excursionista de Taradell, però actualment es troba en un estat molt precari, per la qual cosa decidirem accedir rapelant pel cingle. La boca té uns 4,5 m d’amplada per una alçada màxima d'1,5 m. Accedim a una cambra de tres metres de fondària que, molt possiblement, ha estat treballada per a aplanar el terra i fer-la més habitable. 

Història: 
Com dóna a entendre el seu nom, la història d’aquest bauma va lligada al bandolerisme. Els trabucaires la varen fer servir com un lloc segur on amagar-se després de les seves malifetes. Realment,és un bon amagatall, ja que, una vegada dintre, ningú no et pot veure i resulta inaccessible si es retira l’escala. Asseguts, podria amagar a unes dotzenes de persones. La història de la bauma va lligada a uns fets que varen succeir el 1845 i de resultes dels quals tenim, no gaire lluny d’aquí, un monument commemoratiu: la Pedra dels Trabucaires. Per a explicar el que va passar mereix dedicar un capítol exclusiu a aquest monument. 

La Pedra dels Trabucaires
La Pedra dels Trabucaires es troba 520 m en línia recta cap al WSW de la bauma. L’accés més còmode és el camí que passa per la masia abandonada del Bosc d’en Masó. Es tracta d’un monòlit de pedra d'1,70 m d’alçada, amb una artística creu de ferro forjat incrustada. Una inscripció gravada a la pedra descriu els fets que succeïren el 1845 (les últimes línies resulten actualment il·legibles). La Pedra es troba al costat del lloc on va existir la masia de Can Pera Sala, avui desapareguda. A mig camí entre aquest punt i la bauma, es troba la masia de Can Moreu, de la que actualment només queden unes restes envaïdes per la vegetació. ¿Què va succeir? Per a explicar-lo, el millor és reproduir el que ens expliquen A. Pladevall i M. Furriols (veure bibliografia):

Diu la història que l’hivern de l’any 1845 va ser molt dur a les rodalies de Taradell, especialment el 25 de març. Era dimarts de Pasqua i el masover de Can Moreu, una casa de pagès situada a la quadra de Terrassola, va veure gent estranya a les afores de la masia veïna de Can Pere Sala i va posar en sobre avís als Mossos d’Esquadra.
Era l’època dels trabucaires i per les faldes del Montseny sovintejaven quadrilles de malfactors que malvivien després de la primera Guerra Carlina a base de segrestos i robaments i s’espavilaven contínuament per buscar un lloc on menjar i on dormir. Precisament feia just un mes, el 27 de febrer, una quadrilla havia assaltat a Tordera el carruatge que feia la ruta de Girona a Barcelona i havia fet tres presoners: En Massot de Darnius, en Roger de l’Empordà i en Bellver de Girona.
En rebre l’avís, quatre Mossos d’Esquadra van anar cap a la Masia. Després de picar fort la porta amb insistència es van veure atacats per una vintena de trabucaires armats que van sortir en estampida de la casa. En el creuament de tirs inicial els trabucaires van matar a dos mossos d’esquadra molt joves i novells, en Vernet i l’Isidre. Els mossos per contrapartida van matar un jove que no era un malfactor sinó que era precisament en Roger de l’Empordà, un dels tres presoners que havia estat utilitzat d’escut.Els trabucaires van fugir direcció a Can Moreu i just davant de les pedres murteres es van endinsar al bosc per anar a cercar el seu amagatall: una Bauma amagada al mig del bosc on només s’hi arribava mitjançant un pi esporgat. A la Bauma hi cabien ben be unes 12 o 14 persones. La quadrilla encara portava un noiet segrestat que es deia Massot de Darnius i va recollir el material amagat i van marxar ràpid cap a Creu de pedra, el Vilar del Bosc, Puiglagulla i cap al coll de Romegats.
Els dos mossos vius van fugir cap a Seva a avisar el sometent. Una bona colla de joves de Seva van començar la persecució dels bandolers a qui se’ls hi va ajuntar una altra colla de Taradell. Van pujar al bosc del Masó, van passar per davant de Can Pere Sala on van poder veure els tres morts i van seguir els bandolers fins a Sant Julià a on feren nit.
Malgrat que els trabucaires van poder escapar-se, va ser una sort fer nit a Sant Julià perquè al coll de Romagats els esperaven amb un emboscada molt ben preparada. Els bandolers van arribar a França on desprès de tallar les dues orelles del jove Darnius per demanar-ne el rescat el varen matar. Respecte al Bellver de Girona sembla que va ser el primer de morir, tenia 70 anys i el van abandonar al mig del Montseny, poc desprès d’haver-lo segrestat.
La història diu que a França en van detenir 17, tots amb la barretina catalana al cap, i el Tribunal Reial de Montpeller els va ajusticiar. Sembla que 4 d’ells van anar a la forca i la resta a la presó.
Com a testimoni de tota aquesta historia ens resten els espais que es poden visitar i que es troben al què abans era la Quadra de Terrassola, tot baixant cap a Sobrevia des del cim de Goitallops.
És una bonica caminada on encara es pot veure la Bauma dels Trabucaires, les restes de la Masia del Bosc del Masó, de Can Moreu i de Can Pere Sala, el paisatge de les pedres murteres i un monument que la Diputació de Barcelona va aixecar en record dels mossos i on podem llegir:
“25 de marzo MDCCCXLV. Cumpliendo con su deber y luchando contra los trabucaires murieron en este lugar los Mozos de Escuadra Isidro Pallarés y Juan Barnet”.





Bibliografia:

“La Balma dels trabucaires” de M.Furriols. Article de la Revista Taradell, Num 95 de l’Agost del 56

“Les Malifetes dels Trabucaires” de A.Pladevall. Article de la Revista de Taradell, num 311 de l’Agost del 74.

“Història de Seva” de A. Pladevall.

Han participat:
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Carme Banyoles