divendres, 17 d’abril del 2015

Avenc Tomàs Deu i avenc Joan Grao (Begues, Baix Llobregat)

INTRODUCCIÓ
 
Heus ací, dos avencs redescoberts recentment, dins de les recerques periòdiques que es fan a fi i efecte d'inventariar cavitats pel Catàleg Espeleològic de Catalunya, coordinat per en Jordi de Valles .
El primer, l'avenc de Tomàs Deu, va ser explorat per l'ERE-AEC l'any 1974, publicant la seva ressenya al seu Butlletí intern el 1979. Més tard va passar a l'oblit, fins a l'extrem que es va perdre la memòria de la seva ubicació. Diverses sortides, diverses informacions de dos pioners de l'espeleologia catalana, i sobretot perseverança van servir perquè per fi es trobes aquest forat molt emmascarat per la vegetació.
Referent al segon, va ser tota una sorpresa trobar un avenc en un lloc on no hi havia cap referència, i a més, relativament a prop del conegut avenc del Bruc.
Malgrat no tenir senyals de instal·lació a la seva capçalera, una pintada al seu interior ens orienta sobre els seus primers exploradors: el grup GRIS del GELS de Barcelona i sobre el seu nom: Joan Grao. Explorat, va resultar ser un pou únic de -6 metres de fondària.




Avançant cap a l'avenc Tomàs Deu
Avenc Tomàs Deu

Situació

T.m.: Begues (Baix Llobregat)
Lloc: Barranc innominat, Serrat de la Morella
Coordenades: UTM 31N-ETRS89 408811,4572053
Altitud: 522 m

Espeleometria: Desnivell: -14 m
                            Recorregut: 20 m

Accés

Cavitat de difícil localització, força emmascarada per la vegetació.
L'avenc està situat al vessat esquerre d'un torrent innominat que baixa des del serrat de la Morella, entre el Puig Ginebró (la Bola) i el turó de les antenes, cap al fondo del Bruc.
Des de la porta de l'estació de telecomunicacions ubicada al puig Ginebró, l'avenc està situat direcció 9º a 300 metres lineals sobre plànol.
Nosaltres recomanem una aproximació sortint del conegut avenc de la Discòrdia, anant cap al torrent de la dreta i anant baixant-lo pel seu vessant dret, que és més fàcil de transitar. Quan arribem aproximadament a la cota de 520 metres, haurem de creuar el barranc i localitzar la boca en un promontori rocallós situat uns 5 metres per sobre de la llera. Tot ell envoltat d'una espesa vegetació.
L'aproximació també es pot fer des de l'avenc del Serrat de la Morella.

Descripció

Boca d'1 x 1,17 metres fàcilment desgrimpable en dos trams de r-1,60 i r-1,40. En aquest primer pouet, al poc, observem un pou paral·lel amb finestra d'entrada de 0,25 x 0,76 metres, aquest va a connectar a la seva base amb altra entrada a la base del pou d'accés. Aquesta altra entrada és de 0,48 x 0,30 metres.
Anirem baixant per una gatera amb gir a la dreta uns tres metres. Ací ens trobem amb un petit corredor descendent profusament decorat amb formacions, aquest passadís és d'1,60 metres d'alçada per 0,90 metres d'amplada i després d'avençar un metre i mig arribem a una capçalera d'un pou de -9,20 metres.
Al final d'aquesta galeria i al costat de la boca del pou, observem un petit forat impenetrable, que aprofundeix 1 metre i que va a comunicar amb el pou esmentat.

Aquesta boca de pou és de 0,70 x 0,90 metres d'amplada, si bé, immediatament es transforma en un estret pas que de seguida s'amplia.
Davallat aquest P-9, observem un petit pou paral·lel que comença a uns tres metres i va a connectar per dos punts al pou principal, un d'ells no penetrable.
El pou s'eixampla lleugerament i té les parets recobertes de formacions litogèniques.
La base del pou és d'uns 3 x 1,50 metres, assolint la cota màxima de -14 metres.
Com ja expliquen els seus primers exploradors, un xic elevat trobem un forat amb una interessant corrent d'aire. És possible que comuniqui amb la paret del torrent.

Història

Cavitat llargament oblidada, des del seu descobriment i exploració el 31.03.1974 per l'ERE de l'AEC. Tan oblidada, que ens ha costat moltes sortides de prospecció fins que al final s'ha aconseguit retrobar-lo.
L'única referència la trobem a un butlletí intern de l'ERE-AEC de 1979 (1), veiem el relat dels seus descobridors:
“Avenc d'en Tomàs Deu
Posteriorment, en el mes de març de 1974 es va tornar a repetir l'experiència amb una troballa d'una cavitat la qual rebé el nom de Tomàs Deu en memoria i record de l'inolvidable amic i company que fou aquest.
Aquest avenc, es trova emplaçat dins del terme municipal de Begues, en dirección S.E. del pic de la Morella. Situant-nos en el corral del Bruc, en dirección a aquesta, es trova aproximadament a 1/3 pujant per el torrent.
La cavitat consta d'un petit pou de 3 m. que ens condueix a una gatera la qual ens porta a una sala d'un metre d'alçada. Com anécdota curiosa i informativa en aquesta cavitat es trovaren gran quantitat d'ossos al igual que en el pou restant de 9 m. Al final d'aquest existeix una corren d'aire fred, per el que es dedueix que aquesta cavitat pot donar molt més de si. Es rica en formacions d'anemolites i estalactítes. “

En un principi, la recerca va ser feta en diferents sortides, espaiades des de 2012, per Carles Miranda, Josep Cuenca, Xavier Samarra i Jordi de Valles, però no és fins el 22/02/2015 que en Carles Miranda i Enric Porcel aconsegueixen la localització de la seva boca, georeferentziant-la i retopografiant fins la capçalera del P-9,20.
El feliç retrobament, ha sigut gràcies a la inestimable col·laboració dels veterans Lluís Muntán i Francesc Ximelis. Ja que primer vam consultar a en Muntán, gran coneixedor del massís, en Lluís ens comenta:
“Respecte a l'avenc Tomàs Deu, jo havia dubtat si era el mateix que el del La doncs com pots veure en Chimelis diu que esta entre l'avenc del Bruc i La Morella.
El que no quadre es que diu que esta al SE de La Morella. Suposo que es va equivocar i volia dir que la Morella està al SE. Però tampoc no pot ser doncs la Morella queda al NE de l'avenc de la Discordia. Tot un misteri…
Posteriorment, vaig contactar amb en Chimelis i em va dir que estaba prop del de la Discòrdia.
Crec que la única forma de localitzarlo es anar amb en Chimelis. Ell em va dir fa uns 10 anys que segur que el trovaría, doncs feia poc temps que va anar per allí i el va trobar.
Es va oferir a acompañar-me quan vullgués.”

Amb aquesta valuosa informació, ens vam posar en contacte amb el Francesc Chimelis, descobridor de l'avenc i autor de l'única topografia existent:

“He buscat la información que em demanes,
Per trobar-ho el millor és situar-se a l'avenc de la discordia, si mires cap a Barcelona i a la teva dreta està el mar, davant teu veuràs un torrent que baixa, baixant per ell està situat a mà Esquerra.
Se que no es fácil de trobar”

A tots dos moltes gràcies, ja que sense els seus consells, el retrobament de l'avenc hagués sigut més problemàtic, per no dir del tot impossible.

Participants

Jordi Llorca, Emilia Doña, Josep Cuenca, Carles Miranda, Enric Porcel (G.E. Badalona)
Arxi Litago (GRE Les Corts) i Jordi de Valles (E.C. Gràcia)

Bibliografia

(1) CHIMELIS, Francesc (1979).  Butlletí de Divulgació Espeleológica ERE-AEC. Núm 0. Pp  Barcelona.
Estat de la boca quan es va retrobar

En Carles preparat per baixar, a radera les marques dels primers exploradors de l'ERE-AEC
La boca d'entrada ja neta de vegetació
El rocam ens fa intuir l'ubicació de l'avenc

L'Emilia superant el pas estret de la capçalera del P-9

La capçalera del pou vista des d'abaix

Possible continuació a la cota -14 m

Mesures climàtiques



Avenc Joan Grao

Situació
T.m.: Begues (Baix Llobregat)
Lloc: Fondo del Bruc
Coordenades: UTM ETRS89 31N     408660,4572457
Altitud: 475 m
Espeleometria: Desnivell: -6 m
                            Recorregut: 7 m

Accés

Cavitat situada a uns 100 metres al SE del conegut avenc del Bruc, passat el barranc i ascendint fins als 475 metres d'altitud.
Des de la seva boca es visualitza l'antiga plataforma de l'avenc del Bruc.
Situada a una diàclasi, i força amagada per un exuberant càrritx.

Descripció

Avenc situat a una fractura esglaonada. La boca és d'1 x 1 m. Baixem 2 metres de conducte inclinat i ens trobem a la capçalera d'un pou de 4 metres de fondària, d'uns 0,60 x 1,50 metres d'amplada.
A la base del pou, si mirem direcció NE trobem una entrada de 0,80 metres d'alçada i 0,60 metres d'amplada que porta a un petit conducte descendent d'1,30 metres. A sobre d'aquesta entrada hi ha una petita finestra de 0,50 x 0,50 metres que comunica amb el sostre del conducte esmentat. Si mirem direcció NO, hi ha un insignificant pou adossat de 0,50 metres de fons i 0,70 metres de diàmetre. En aquest punt es dóna la fondària màxima de l'avenc: -6 metres.

Història

Avenc totalment desconegut, sense cap referència escrita, i sense cap spit o restes d'instal·lació. Peró baixant un parell de metres trobem una pintada a la paret del pou que posa: “AVENC JOAN GRAO  GRIS”. Ací tenim la pista del grup descobridor: el Grup de Recerques i Investigacions Subterrànies del GELS (Grup Excursionista de La Salle).
Es tracta d'un grup de vida efímera de la Salle Bonanova, va existir al final dels anys 70.
Únicament sabem que van ser els descobridors del proper l'avenc de la Pinya a la serra de la Guàrdia també al terme de Begues.
Fruit de les prospeccions fetes al voltant de l'avenc del Bruc, en Carles Miranda i Enric Porcel del GEB, localitzen la boca el dia 22/02/2015, tornant per completar la fitxa de catàleg el dia 8/03/2015, aquesta vegada acompanyats de Jordi Llorca, Jordi de Valles i Josep Cuenca.

Participants
Carles Miranda, Jordi Llorca, Josep Cuenca, Jordi de Valles, Arxi Litago i Enric Porcel.


Ubicació de l'avenc

En Carles observant la troballa

Primer tram del pou

Pintada dels primers exploradors del GRIS

Text: Enric Porcel (G.E. Badalona)
Fotografies: Jordi de Valles (E.C. Gràcia), Carles Miranda i Enric Porcel (G.E. Badalona)