divendres, 24 d’abril del 2015

Avenc petit d'en Gravat (Begues, Baix Llobregat) (I)



Primera part: Petites històries de l'espeleologia


Per veure altres cavitats de l'entorn, cliqueu aquí.


         Ara fa dotze anys, a l'abril del 2003, de casualitat, mentre en buscàvem un altre, membres de la SIRE de Sants vàrem descobrir un petit avenc inèdit a Garraf.

         Com fora que els primers que el localitzaren i s'entestaren en obrir-lo foren en Txus Romero i en Jordi Malgrat, l'anomenàrem en aquell moment avenc TXUSMA, agafant part del nom d'un i del cognom de l'altre. Un nom ben poca solta però que aleshores ens feu gràcia.

         Es tractava en un principi d'un espai entre blocs de no més de mig pam, però que aprofundia clarament dins el terreny. Els ja esmentats Txus i Jordi s'abelliren en mirar de gratar i engrandir-lo, cosa que aconseguiren en un primer moment amb certa facilitat, tot retirant pedres de moderada grandària que l'envoltaven mig soterrades.

         Descobriren així un evident forat ja molt més prometedor, per bé que encara del tot impracticable.

         Ja tots animats, i comptant només amb les mans, ens posarem a treure tantes pedres com poguérem, fins que es feu clar que, havent-hi clara possibilitat de fondària, ens caldrien però eines adequades per moure blocs cada cop més grossos i encastats entre ells.

         Hi tornàrem doncs un altre dia més preparats, i ens posarem amb decisió a soscavar el terreny per desfermar els blocs que l'atapeïen i colgaven la boca del que cada cop més tenia pinta d'avenc.

         La dificultat no venia del terreny, que sorrenc s'enretirava amb facilitat, sinó de la grandària i disposició dels blocs que, pesats i travats entre ells, havíem d'anar lligant i tibant cap amunt, per tal que no caiguessin cap dins i obturessin l'accés a la nova possible cavitat.

         A la fi, després d'hores de feina feixuga, aconseguirem obrir un espai entre blocs prou ample com per intentar un primer descens, amb molta cura però, per lo inestable del terreny i el risc de caiguda de pedres i grossos blocs. Un petit talús d'enderroc abocat a la riera, testimoniava el volum de material extret de la boca del ja evident avenc.

         La cavitat resultà un escàs pouet d'uns cinc metres, fàcilment desgrimpable sense material, que donava pas a un altre de més ample però que als dos metres, també accessibles en lliure, quedava completament tapat de sediment format de sorra compacta, grava i pedres de mitjana grandària, i de fàcil excavació.

         A tal menester dedicàrem encara un parell de sortides més, en les que rebaixàrem perceptiblement el nivell del fons de l'avenc i augmentàrem el talús de fora en la mateixa mesura, puig per la manca d'espai interior tot s'havia de treure fora, amb la conseqüent dificultat afegida.

         No veient però una clara possibilitat de continuació de la cavitat, ans el contrari, fent l'aspecte d'un reompliment complert de sediment, ho deixàrem estar. El marcàrem amb el símbol d'avenc i les sigles TXUSMA gravades amb escarpa en una pedra de la riera, uns metres més avall, i ja no hi tornàrem.

         Algú s'entretingué en investigar una mica i apuntà la possibilitat que es tractés d'un avenc ja d'antic ressenyat a la zona, que hagués estat colgat per una esllavissada, i passat així d'antuvi desapercebut per la seva escassa entitat i interès. Tal extrem però no fou mai esclarit, i en aquells dies ni es publicà ni deixà constància de la troballa.



         Passats els anys però, i després d'algunes exploracions i desobstruccions, algunes de reeixides altres de no tant, arreu del massís de Garraf, ens recordàrem d'aquella antiga exploració i ens vingué de gust tornar-hi a donar-hi un cop d'ull, i potser reprendre-la.

         En no tenir-lo convenientment documentat ens costà dos intents trobar-lo. La memòria, passat tant de temps, deixa de ser fiable, i és que també tenim una edat.

         Trobàrem que la nostra antiga marca havia desaparegut en anar-se esmicolant la pedra on l'havíem gravada, però a canvi en veiérem una altra de recent a la boca mateixa, en pintura vermella, que nomena la cavitat com a “Avenc petit del gravat”.

         Després ens assabentarem, una mica avergonyits, que tal marca fou feta pels companys del Centre Excursionista de Begues, que retrobaren la cavitat al 2011, i sí tingueren cura de ressenyar-la adequadament amb una excel·lent feina de topografia, descripció i publicació de la troballa.

         Gràcies doncs a ells, i més concretament a en Jaume Tornamorell que fou qui localitzà la cavitat, que amb la seva acurada tasca han situat aquest, de moment modestíssim avenc, al mapa del Garraf.

         Per la nostra banda ens sembla perfecte el nom assignat i ens remetem a les dades publicades pels companys de Begues.

         La nostra intenció és reprendre les tasques d'excavació al fons de l'avenc, amb la paciència i afany de, amb el temps, arribar a destapar el pou que constitueix la clara continuació de la cavitat.

         A tal efecte ens hi presentàrem ja amb tot l'equipament necessari el dissabte 25 de maig de 2013, a passar-hi el dia excavant a veure quina impressió en trèiem.

         Ens organitzem dos al fons excavant i omplint cabassos, i un a la base del primer pou per guiar-los en el seu ascens en ser tibats des de dalt per la resta de companys.

         El bo és que el terreny s'esmicola fàcil, les pedres a retirar no són descomunals, i en conseqüència la feina avança de pressa, fent-se ben perceptible l'avenç, cosa que motiva i anima a seguir.

         El dolent és que no es veu cap indici que el tap de sediment sigui tal (és probable que es tracti d'un reompliment complert) i que de ser-ho estiguem a prop de llevar-lo i alliberar el pou.

         Serà doncs tasca de paciència i perseverança. D'anar aprofundint pam a pam fins baixar els metres suficients que ens facin desistir o ens encoratgin a continuar, depenent del que hi anem veient.

         No cal dir que, tant els companys de Begues com qui sigui que hi vulgui participar hi serà del tot benvingut.

         Ho plantegem com una activitat lúdica i amena, apte per a tothom, espeleòleg o no, i per a totes les edats, com ja hem comprovat.

         La cavitat és a Begues mateix a deu minuts del cotxe per un camí fàcil i planer, i es pot desgrimpar sense material, per bé que preferim assegurar el pou. La feina d'excavar al fons és la més cobejada perquè és divertida i enllaminadora en anar veient els progressos fets. A dalt es gaudeix del bon dia i la conversa mentre es tiba un cabàs rera l'altre per abocar-los fora. Qui més s'avorreix és qui es situa en mig, encarregat de guiar els cabassos en el seu ascens i procurar que no es travin en lloc, i que ha de treballar en postura incòmoda. De tota manera ens anem alternant entre tots i fem una aturada al migdia per menjar, beure i fer una petita migdiada.

         Activitat doncs ideal per quan hom no te plans i no sap que fer, però no es vol quedar a casa. I amb el goig i emoció de participar en una exploració en curs que manté totes les expectatives obertes. Us hi esperem.

         SIRE Sants 2013