dimecres, 15 de juliol del 2015

Cova de la Gorja del Gaià (Pontils, Conca de Barberà)

 
L'entrada a la cavitat

Text: Enric Porcel  (G.E. Badalona)
Climàtica i bioespeleològia: Joan Pallisé  (G.I.E. Montblanc)
Fotografies: Xavier Samarra (G.E. Badalona)
                   Àngel Nicolàs (EGAN Igualada)

Introducció

Presentem aquí una cavitat prou coneguda a la zona de Pontils, es tracta d'una cova d'interès arqueològic, faunístic i espeleològic.
Tot va començar quan l'incansable Joan Pallisé, en una de les seves habituals recerques bioespeleològiques, ens comunica que seria interessant aixecar el plànol de la cova, ja que passat dues estretes gateres s’accedeix a zones no reflectides a l'única topografia existent. Llavors ja que el punt de trobada ho van fer al poble de Sta. Coloma de Queralt, vam aprofitar per a quedar amb els amics de l'EGAN, en Àngel Nicolàs i na Montse Vidal, que des del primer moment van prestar tot el seu ajut.

Com que ens van ajuntar força exploradors, van fer dos equips, i uns vam marxar cap a una altra cavitat, mentre que en Xavi Samarra, Joan Pallisé i jo ens van encaminar cap a la cova ubicada al lloc conegut com "la Garganta".
Sense gaires problemes vam arribar a la cavitat i vam fer les tres tasques que tenim previstes per aquell dia: identificació entomològica, reportatge fotogràfic i aixecament d’una nova topografia amb la inclusió de les "noves" galeries.

La veritat va ser que les  "noves" galeries no eren tals, ja que el jovent de Queralt, tal com es va comunicar l'Àngel, i vam veure refermat pels graffitis, ja havia forçat aquestes gateres cap al 1975, facilitant-nos el mateix Àngel una fotografia en blanc i negre, on surt ell passant una gatera. Adjuntem algunes fotografies de 'Àngel.


L'Àngel passant la primera gatera després de la saleta del finestró




COVA DE LA GORJA DEL GAIÀ

Sinònims: Cova de la Garganta, Cova de Pontils

Situació
Lloc: La Garganta
T.m: Pontils (Conca de Barberà)
Coordenades :   UTM  ETRS89 365689,4592623
Altitud : 620 m

Espeleometria
Recorregut : 91 m
Desnivell : 8 (-5/+3) m

Accés
Des de Pontils, per la carretera T-201 en direcció Santa Perpetua de Gaià, pot aparcar-se el vehicle al desviament que va cap a Viladeperdius i Valldeperes. Llavors seguint un centenar de metres  la carretera cap a Santa Perpetua, just quan acabem de travessar l'engorjat, a la nostra dreta tindrem el riu Gaià, i a l’esquerra hi tenim una cinglera per sobre de la carretera.
Ens trobem al lloc anomenat la Garganta. Buscarem un caminoi una mica perdut que va seguint la base del cingle, seguint-lo uns deu minuts cap a munt, fàcilment localitzarem la gran entrada de la cavitat.

Història
Cavitat coneguda de vell antuvi a la contrada, però que compta amb nombroses cites bibliogràfiques degut al seu interès arqueològic. La seva utilització com habitacle prehistòric sembla evident atès la seva privilegiada situació i orientació.

La primera cita trobada és la d’en Font i Sagué el 1897, al seu "Catàlech Espeleològich de Catalunya"(1) on a la pàgina 237 diu:

"Pontils.196 -COVA- Prop d’aquell poblet, en lo siti anomenat "la Garganta", que és l'entrada d'un congost per hont s'escorren les aigues dels termes de Santa Coloma, Montergull, Aguiló, Bellprat, etc, hi hà una cova ara aparedada perquè no servís de refugi a la gent de malviure".

 
Foto de 1934. Salvador Vilaseca


   
Una mica més llarg és el relat de la primera exploració documentada, feta el 1934 pel Dr Salvador Vilaseca (2): 
"La Cova de la Gorja del Gaià és ben coneguda dels habitants de Pontils, d'on dista menys d'un quilòmetre en línia recta, i des d'on s'albira perfectament l'entrada. La seva proximitat ha facilitat les visites, i, en conseqüència, la remoció i destrucció dels dipòsits arqueològics principals, realitzada tant pels cercadors de suposats tresors cons per alguns excursionistes desitjosos de ferhi troballes...
Per a visitar la cova prehistòrica des de Pontils, se .surt d'aquest lloc en direcció al SE., on es troba un molí í un senderó que mena al Gaià, el qual es passa per mitjà d'una passera de fusta. Es continua pel costat esquerre del riu, bo i seguint el camí de carro que mena a Santa Perpètua, í en arribar a l'engorjat del Gaià s'emprèn l'ascensió del cingle que forma el costat esquerre de l'estret, gràcies a un senderó imprecís i molt inclinat que segueix el repeu d'un espadat, entre aquest í el bosc. La boca de la cova s'obre de cara al S. SW., amb una ampla entrada en forma d'embut. Des d'allí es domina Pontils, í a més distància i aigües avall del Gaià, Sant Miquel de Montcl W. i la serra de Romanill al SW. El Gaià í el camí de Santa Perpètua passen pel peu de la cavitat, a uns cinquanta metres per sota. Per a penetrar a la cova es pugen uns quinze metres finals de fort pendent esglaonat, cobert per una gran quantitat de pedres, moltes de les quals procedeixen d'un mur enderrocat que abans tancava la cova, i de terres extretes de la cavitat pels que s'han dedicat a regirar-la. És probable que l'excavació d'aquestes runes donés encara lloc a algunes troballes. Superficialment, hi poguérem recollir alguns fragments de terrissa i d'ossos humans. Un ufanós lledoner viu a la boca mateix de la cova. Immediatament a l'entrada, segueix un corredor d'uns dos metres d'amplada per cinc d'alçada com a terme mig, les parets del qual són llises i humides, í el sòl, rocós í irregular. El mateix corredor es continua en el sentit NNE., peró després dels quinze metres primers s'eixampla fins a assolir una amplada de cinc o sis metres. En aquest lloc í a mà esquerra es troba el jaciment principal de la cavitat, constituït per terres negroses í pedres, d'uns tres metres quadrats i d'uns trenta -cinc cm. de gruix, que, per desgràcia, trobàrem ja remogut i saquejat. En el mateix lloc, però a mà dreta, existeix un amuntegament de grans blocs que formen un conjunt compacte a causa de la tosca que els ha unit. Al cap de vint-i-cinc metres, al sòl i a mà esquerra, es troba la boca d'un pou vertical i estret. Un metre i mig més endins, el corredor descendeix bruscament uns dos metres, es continua encara sis metres més en la mateixa forma i direcció í després es bifurca en uns petits corredors paral·lels, els quals perllonguen la cova uns deu metres més endins. La longitud total de la cavitat és, doncs, d'uns quaranta -tres metres en la direcció S.SW.-N.NE. El seu origen es deu a l'acció erosiva de l'aigua en una fissura primitiva de les calcàries.

La nostra primera exploració de la cova de Pontils tingué lloc el dia 2 de setembre del 1934, amb el permís i la col·laboració del seu propietari, senyor Josep Ferrer i Llorac (a) Valet (1).

(1)    També ens acompanyaren els nostres amics Josep Iglésies, autor d'importants treballs geogràfics sobre les comarques tarragonines, Manuel Mata i Mn. Josep Vilarrubi, Rector de Santa Perpètua.


 
L'Àngel passant l'altra gatera
                                                                         
Jovent de Sta. Coloma de Queralt explorant la cavitat al 1975


El 4-5 de setembre de 1971 és visitada per la SIE de Barcelona (3), que l'anomena Cova de la Garganta (un dels seus noms populars) i li assigna 51 metres de recorregut en una breu cita de les seves activitats anuals.

El 1975 és explorada pel jovent de Santa Coloma de Queralt, passant una estreta gatera i descobrint noves galeries (4). També trobem un grafit de Jaume, Galo i Robert del 23-5-75. "Galo" es el renom d'en Salvador Palau i Rafecas.
El 5 d'octubre de 1975 rep la visita de l'ERE del CEC, que també l'anomena cova de la Garganta, i li assigna 50 metres de recorregut (5).

Malgrat les nombroses visites, la primera topografia de la cavitat no surt publicada fins al 1978 al Catàleg Espeleològic de Catalunya (6), és obra de la SIE i li assignen 40 metres de recorregut.

Boca d'entrada
Joan i Enric buscant fauna i topografiant


Joan passant el finestró







El 2005 s'actualitza la fitxa arqueològica de la cavitat (10), la cova és inclosa al Patrimoni Arqueològic, dins del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta fitxa ens diu que el tipus de jaciment es "Cova natural d'habitació sense estructures", la cronologia: "-2200 / -50 / 06.-Calcolític / 08.?-Ferro-Ibèric ?"

Com a curiositat, dins de la fitxa, a l'apartat de Noticies Històriques s'esmenta:
"Actuacions d'afeccionats i clandestins / Marcelino Riera / Prospectada asíduament Actuacions d'afeccionats i clandestins / Salvador Palau i Rafecas / Prospectada asíduament.
Actuacions d'afeccionats i clandestins / Salvador Vilaseca / Excavà la cova cap als anys 30"
De manera prou sorprenen, veiem com tot sovint hom penja l'etiqueta de "afeccionats i clandestins" a personatges tan reconeguts com Salvador Vilaseca i estudiosos molt estimats a la contrada, de les quals, sense els seus treballs i publicacions, els despistats "professionals" autors de la fitxa, no sabrien ni de l’existència de la cavitat.

Topografiant



La selectiva gatera







Descripció
Ens trobem a una gran boca d'entrada de 7,50 metres d'amplada per 7,30 metres d'alçada, al peu d'una petita cinglera. Avancem per una galeria ascendent plena de pedruscall, remogut en alguns llocs, efecte de cales i recerques de tresors com comenta el Dr. Vilaseca al seu relat. Aquesta còmoda galeria continua direcció NE uns 25 metres, ací trobem a la nostra esquerra un petit finestró de forma irregular de 0,45 x 0,50 metres que ens porta a una saleta, per accedir haurem de baixar un r-1,90.
Uns 5 metres abans, si anem per la paret de l'esquerra, arribarem a un pas estret, per ara infranquejable, que comunica amb aquesta saleta. Si obviem el finestró, la galeria d'entrada fineix uns 6 metres més endavant, a un parell de metres trobem un petit pou (r-1,80) sense continuació.

Tornant a la saleta d'abans, i passat el finestró, trobarem un pouet a l'esquerra d'uns 0,40 m de diàmetre i 1,80 metres de fondària, el baixarem, i ens trobem amb un petit habitacle de poc més d'1 metre, amb la peculiaritat que una fissura impenetrable que trobem a l'esquerra a nivell de terra, té comunicació amb una sala que descriurem més endavant i que és troba a un nivell inferior.

Al fons de la saleta, a la dreta trobem una estretor de 0,25 metres d'amplada per 0,66 metres d'alçada, pas selectiu que ens porta a la cúpula d'una sala per on desgrimparem amb facilitat un r-4,70. Trobem algunes formacions, a l'esquerra i al sostre hi ha la connexió abans esmentada. La sala és d'uns 4 x 2 metres, trobem alguns graffiti que jovent dels pobles del voltant: "Jaume, Galo i Robert" de "Queralt2 23-5-75. Aquesta pintada ens confirma que aquesta zona, malgrat no constar a la topografia de la SIE, ja era coneguda amb anterioritat.

A la base del ressalt trobem altra gatera de 0,70 x 027 metres que ens porta a una ultima galeria amb moltes formacions, baixarem un r-2,30. Som a una galeria de 6 metres de llarg orientada a l'Est, a 1,50 metres, un petit forat a terra, pel que entrarem amb molta dificultat (r-1), ens porta al punt més baix de la cavitat: -5 metres, es tracta d'un petit pis inferior sota la concreció que cobreix el terra de la galeria.

El final de la galeria es divideix en dues branques que acaben a menys de 2 metres són conductes estrets i amb moltes formacions. Abans d'entrar a aquestes derivacions, si pugem per la colada un r+1,65, arribarem a una galeria superior bellament concrecionada, per la que podrem avançar uns 4 metres més.
El finestró des de l'altra banda



Formacions de la saleta interior

Notes climàtiques i biospeleològiques

A la nostra primera visita del 25/01/15 la temperatura exterior a les 10 h era de 2,5ºC, mentre a la sala després del pas estret i del pou era de 10,5ºC; a la següent visita 01/02/15 a les 10 h del matí la temperatura exterior era només de 2,5ºC mentre a la mateixa saleta interior era de 10ºC. Finalment a finals de maig 31/05/15, el dia de realització de la topografia, a les 10:30 h la temperatura exterior era de 17,5ºC i a l'interior de 12ºC. Aquesta lleugera variació de la temperatura interna ens mostra la influència de les condicions externes pel fet de trobar-se el punt de mostreig relativament a prop de les parets exteriors de la cinglera.

Pel que fa a les captures de fauna cavernícola cal comentar que la nostra primera observació de la galeria superior oferia unes perspectives poc afalagadores vistes les desfavorables condicions ambientals, que van canviar tot just superar l’estrat gatera i accedir a la sala inferior.

Una primera recol·lecció d'un coleòpter cavernícola Troglocharinus elongatus i la troballa de molts èlitres, ens feu posar tres trampes, les quals degueren reclamar l'atenció i constituir una intrusió per algun petit mamífer (possiblement una fagina), que remogué les pedres de protecció i defecà sobre les tres, provocant la seva olorosa femta una notable afluència de coleòpters recollint més de quaranta exemplars a la següent visita. A banda dels Troglocharinus, recol·lectàrem isòpodes, quilòpodes, araneids… observant també la presència d'alguns ratpenats.   

La presència d'aquesta espècie de coleòpter cavernícola, àmpliament dispersa pel Bloc del Gaià i localitzada a nombroses cavitats del Penedès, Alt Camp, Conca de Barbera… amb moltes subespècies diferents, requereix un estudi de clarificació sistemàtica i ja fou citada per O. Escola (7).


 






Bibliografia
(1)   FONT, N. (1897).- "Catàlech Espeleològich de Catalunya (Continuació)" Butll. C.E.C. (31):235-238
(2)   VILASECA, S. (1935).- "La cova de la Gorja del Gaià, a Pontils" Butll. C.E.C. (484):347-353
(3)   NAVARRO, J. (1972).- "Actividades de la S.I.E. en el año 1971" EspeleoSie (12):55-69 (Pàg. 62)
(4)   NICOLÀS, A. Comunicació oral i fotografies.
(5)   PARÉS, A. (1977).- "Activitats E.R.E. 1975" Espeleòleg (25):353-365
(6)   BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (Nº 41. Topografia)
(7)   ESCOLÀ, O. (1982).- "Els coleòpters cavernícoles del Penedès" Espeleòleg (33):185-187
(8)   PINTA, J.Ll. de la (1985).- "Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Tarragona" Exploracions (9):22-42
(9)   ESCOLÀ, O. (2001).- "Troglocharinus variabilis variabilis" Espeleòleg (42):48-49 
COROMINES, M.; VILALTA, E. Generalitat de Catalunya (2005). La Cova de la     Gorja del Gaià. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic.


Participants
Xavier Samarra,  Joan Pallisé i Enric Porcel.