dissabte, 24 d’octubre del 2015

Balma del Pademí (Castellcir, Moianès)







Text: Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)


Municipi: Castellcir (Moianès – Abans Vallès Oriental)
Coordenades UTM-ETRS89: X = 428363 Y = 4624313 Z = 695
Dimensions:         Amplada: 26 m
                             Fondària: 17 m
                             Superfície aixoplugada: 250 metres quadrats aprox.



Situació
A poc més d'un quilòmetre al NW del nucli urbà de Castellcir i a uns 400 m a l'ESE del mas troglodita d'Esplugues.

Per arribar-hi, partirem de Castellterçol i prendrem la carretera direcció a Moià. A cosa d'un quilòmetre, trobem a la dreta el polígon industrial del Vapor. D'aquí surt la pista que remunta la riera de Fontscalents, que en menys de dos quilòmetres ens situa al mas d'Esplugues, on deixarem el cotxe. Aquest és un mas troglodític que aprofita una gran balma. Va ser habitat fins a l'any 2002, es troba molt ben conservat, fins i tot pot ser visitat en dies i hores convingudes. Passarem el pont de pedra que creua la riera de Fontscalents (pont d'Esplugues) i seguirem el camí direcció sud per a deixar-lo al poc per a prendre el camí que remunta un torrent secundari pel seu marge hidrogràfic dret. En un moment donat, el camí creua el torrent. La cavitat es troba a uns 70 metres aigües amunt d'aquest punt. Sense creuar el torrent, prendrem un corriol ascendent paral·lel al curs, fins que de sobte davalla entre vegetació fins al fons del torrent, lloc on es troba la cavitat, en un indret força ombrívol.
D'Esplugues a la cavitat, uns deu minuts.


Història 
El nom de la balma figura retolat al mapa de l'ICC. També figura al "Recull onomàstic de Castellcir". No obstant això, ha passat desapercebuda des del punt de vista espeleològic, no figurant en cap catàleg. La cavitat ha estat redescoberta recentment pels amics Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.


Descripció 
Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària, molt baixa de sostre. L'alçada màxima és d'1,60 metres, per la qual cosa en tota ella hem d'avançar o ajupits o arrossegant-nos. El sostre de la cavitat és molt pla, coincidint amb un pla d'estratificació.
El tret més destacable és que tota la cavitat està recorreguda pel torrent. Aquest penetra per l'extrem oriental per a sortir per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus.
Normalment, el torrent no porta aigua, essent actiu després de les pluges. Si baixa crescut, l'aigua pot desbordar la llera del meandre i entra en funcionament una llera secundària que fa de drecera del meandre, deixant en el mig una illa que trobem plena de còdols, de graves i de restes vegetals arrossegats per les grans riuades, quan l'aigua pot inundar tota la superfície de la cavitat. En tota la zona de la "illa" l'alçada de la cavitat és molt reduïda, sovint no passa dels 30-40 centímetres.


Espeleogènesi 
El torrent ha erosionat els materials febles que se situen per sota de l'estrat més dur que conforma el sostre de la cavitat, tot ficant-se per sota d'ell. El meandre, en la seva evolució, ha anat aprofundint progressivament fins a arribar a la situació actual.












Participants:
Jordi Navarro, Montse Mañosa, Ferran Cardona, Carme Bañolas